NOMS: Lli. Lli
blau. Lli de narbona. Llinós. Castellà:
Lino azul. Lino bravo. Lino. Italià:
Lino lesinino. Francès: Lin de
Narbonne. Anglès: Beautiful Flax. Heavenly
blue Flax. Alemany: Narbonne-Lein.
Südfranzösischer Lein. Grec: Λίνος
ναρβρένσις. Λίνος ναρβονέσκε.
 |
| Inflorescències en cimes laxes |
SINÒNIMS: Linum
barrasii Pau; Linum reflexum Aiton;
DISTRIBUCIÓ: Mediterrània
HÀBITAT: Aphyllantion.
Pastures meso-xeròfites, coscollars i pinars aclarits, vores de camins, fins
els 1700 metres d’altitud. Sobre sòl calcari.
 |
| Herba amb tiges fines lignificades a la base |
FORMA VITAL: Camèfit: tipus
biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix els vegetals amb
les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen les gemmes
persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.
DESCRIPCIÓ: Herba
erecta que pot arribar als 50 cm d’alçada, amb diverses tiges fines de base
endurida, un poc lignificada.
 |
| Fulles alternes acabades en punta |
Fulles alternes, sèssils,
linear-lanceolades acabades en punta aguda de poc més d’un centímetre.
 |
| Corol·la de color blau viu, rarament blanc. |
Flors en cimes
laxes terminals, solitàries o en grups poc nombrosos. Calze amb cinc sèpals
lanceolats, aguts i amb els marges escariosos. Corol·la amb cinc pètals de
color blau viu, de fins 4 cm de diàmetre, i nervis marcats de color més fort. Androceu
format per cinc estams units en la base. Ovari súper amb estils i estigmes
linears. Floreix de març a juliol.
 |
| Fruit en càpsula dehiscent |
Fruit en càpsula subglobosa,
amb un petit pic, dehiscent per deu valves.
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: Es denomina “nàstia”
a la resposta de les plantes davant d’un estímul extern. Són moviments
reversibles fets per òrgans plans com els pètals, les fulles, els circells,
etc. i es classifiquen segons l’estímul que el produeix. Les flors del lli es tanquen per la nit, o
quan l’oratge està núvol, aquest tancament de les flors, com resposta a
la falta de llum, rep el nom de fotonàstia.
USOS I PROPIETATS:
En medicina natural s’empra com emol·lient per als grans i furóncols, per via
externa.
En jardineria s’empra com ornamental per la facilitat del seu cultiu i la vistositat de les flors, pel baix manteniment que requereix i per ser poc sensible a plagues i malalties. És una perennifòlia ideal per jardins xeròfits, en agrupacions d’autòctones o rocalles.
 |
| Sèpals lanceolats amb el marge escariós |
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: Linum ve d’un grup
de paraules indoeuropees d’etimologia comú que signifiquen “fil” o els seus derivats, segurament
perquè les plantes del gènere són filamentoses i serveixen per elaborar
tèxtils.
L’epítet específic, narbonense, fa referència a la ciutat de Narbona, en la regió occitana de Llenguadoc.
No cal confondre’l amb Linum usitatissimum, molt semblant, del qual s’aprofita la tija filamentosa per fer teixits i les llavors per elaborar l’oli de llinàs, de tantes i tan variades aplicacions.
Família Linaceae
